et
mullaves esplendent
nimbada
de l'or del vespre
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
Un
esclat tremant d'amor
en
l'encant de blau i grana
posava
ton cos gentil
que
nacre i rosa agermana.
Repte
al vent?
Ofrena
als deus del ponent?
Tota
una crida al desig
era,
onejant ton cabell.
Les
onades t'admiraven
i,
després de dubtes breus,
llur
escuma amb cançó tendra,
com
altres gesmils, tos peus
exornaven
de garlandes.
....El
vent,
suau
la vesta et cenyia...
la
carn nua tremolava
pel
ventijol, fredolica.
I
tu llançaves cinquetes
a
les ones de la mar,
i
el gest, pueril, s'engrandia
fins
a semblar
una
clàssica escultura
que
juga i lluita amb el mar.
Maria Ibars
No hay comentarios:
Publicar un comentario