17 de abril de 2016

MOMENTS A VILANOVA PLATJA.


El meu amic el mar 
té la calma d’un déu adormit, 
quan la meva nau busca recer 
a l’illa del seu pit. 

El meu amic el mar 
té el coratge d’un déu exaltat, 
i quan s’omple d’aire el meu velam 
seguim un joc incert. 

I, tanmateix, potser 
el gep de l’onada acabarà 
amb tot el meu somni desitjós 
d’anar a aquell port d’atzars. 

El meu amic el mar 
és l’immens bressol de tots els blaus, 
i en el seu va-i-vé de so i color 
aprenc el poc que tinc. 

És per això que mai 
no em podré allunyar del seu batec, 
i fidel viuré amarinat 
fins acabat el vent.

Lluís Llach